Passa al contingut principal

Radialitat anacrònica

Ahir diumenge llegia al diari ARA:

“L'Espanya radial ha col·lapsat. Just quan el debat sobre el futur de Catalunya està més viu que mai, les tres infraestructures més representatives d'aquesta concepció d'estat radial mostren símptomes d'esgotament, ineficiència i, en un dels casos, directament de fallida”.

Als gràfics següents veiem com Barajas ja no és el principal aeroport de l'Estat. En els darrers vuit anys, Barcelona ha anat escalant posicions i atraient cada vegada un percentatge major de vols internacionals fins al punt de superar el nombre de passatgers que han volat a/des de Madrid aquest estiu. 

 Trànsit aeri internacional a Barcelona i Madrid. Nombre de passatgers
Font: Ministeri de Foment, Govern d'Espanya. 2013

 A nivell estatal sobretot destaca la pèrdua de pes relatiu de Barajas. Ja no és només que Barcelona hagi anat incrementant en nombre de passatgers, sinó que són molts els aeroports regionals que han anat guanyant força els darrers anys. Els viatgers volen vols de porta a porta, trajectes curts, sense escales. I barats -recordem la coincidència temporal de les companyies low cost


Trànsit aeri nacional a Barcelona i Madrid. Nombre de passatgers

Font: Ministeri de Foment, Govern d'Espanya. 2013


Barajas ja no és el primer aeroport de l'Estat, l'AVE continua incomplet i totes les radials han fet fallida. 

I és que no té cap mena de sentit una xarxa de transports radial en uns temps en els que el model centralitzat de gestió del territori no es correspon a les necessitats socials, econòmiques i ambientals del nostre dia a dia.


Està clar, però, que això no és així per a tothom. Recordem que, malgrat l’enfortiment i l’empoderament de les regions, persisteix –i amb quina força- la voluntat recentralitzadora de l’Estat: un voler-ho controlar tot, unificar-ho, llimar les diferències (tant les desigualtats com les propietats definitòries dels llocs). Per tant, mentre per a molts un model radial no té senit, amb els números a la ma, per altres en te més que mai i continuaran insistint-hi fins a la sacietat. Recordem que, per sobre de tot, les xarxes de transport es planifiquen i, que per tant, depenen d’una voluntat política –i per conseqüència, d’una ideologia. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aportant llum sobre Ca n'Alemany (1)

"Viladecans inaugurarà el 2016 un dels   outlets   més grans, amb unes 150 botigues de primeres marques. Serà similar a La Roca Village de la Roca del Vallès i on es vendrà roba de primeres marques nacionals i internacionals de la temporada passada. L'empresa Neinver, que és la segona operadora europea d'outlets   i que té la seva seu a Madrid, ha comprat uns terrenys de 75.000 metres quadrats a la zona de Ca n'Alemany, just al costat dels terrenys adquirits per Desigual, on l'empresa de moda catalana construirà el seu centre logístic per a tot Europa". Compleix la llei d'ordenació dels equipaments comercials*? Hem de tenir en compte que, segons estableix l'article 121.1 de l'Estatut d'autonomia, la Generalitat de Catalunya te competència en matèria de comerç. Això significa que, entre d’altres qüestions, és l’encarregada de la classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials, de la regulació dels requisit...

Hotel La Rocinha

Ha empezado la cuenta atrás para el próximo Mundial de Fútbol, que ya hace meses que se ha materializado como una gran oportunidad de desarrollo económico multiescalar para Brasil.  La reactivación del sector secundario, con la construcción de nuevas infraestructuras, y el reposicionamiento del país en el mapa turístico son los dos grandes tótems que el evento deportivo van a instalarse en el Brasil de la próxima década. Nadie quiere quedarse al margen del torbellino económico que supone el Mundial por cualquier país. A falta de hoteles - la NBC asegura que dos de cada tres turistas con entrada para los partidos se van a quedar sin cama- en barrios como el de Rocinha se ofrece alojamiento por 11 euros la noche. Esta favela, con excelentes vistas a la bahía desde su acantilado, está a menos de un kilómetro de los hoteles de lujo en los que se alojarán los jugadores.  Eso sí, a pesar de las operaciones de "saneamiento" de los últimos dos años y la erradicación de los...

Un crit per la igualtat territorial

Avui és notícia que el Consorci Viari de la Catalunya Central ha anunciat que iniciarà un estudi per demostrar a la Generalitat la necessitat de connectar Manresa amb Lleida (La Vanguardia, 05/09/2013). I és que es triga el mateix en fer aquest trajecte en tren (línia convencional, rodalies) que en anar de Lleida a Madrid (en AVE). Per entendre aquests desequilibris en termes d’accessibilitat ens hem de remetre a mitjans del segle XIX, quan es va començar a construir la xarxa ferroviària espanyola. El contexto político de cada país determinó el timing del desarrollo ferroviario. La coincidencia temporal del boom ferroviario con el nacimiento del primer Estado liberal centralizado en España, es un elemento importante a tener en cuenta ya que determinó el proceso y la forma del desarrollo del ferrocarril en España. Bajo los auspicios de la ley del ferrocarril de 1855 se diseñó una red que pretendía fraguar la unidad nacional a la vez que diluía las profundas desigualdades reg...