Ahir diumenge llegia al diari ARA:
“L'Espanya radial ha col·lapsat. Just quan el debat sobre el futur de Catalunya està més viu que mai, les tres infraestructures més representatives d'aquesta concepció d'estat radial mostren símptomes d'esgotament, ineficiència i, en un dels casos, directament de fallida”.
Als gràfics següents veiem com Barajas ja no és el principal aeroport de l'Estat. En els darrers vuit anys, Barcelona ha anat escalant posicions i atraient cada vegada un percentatge major de vols internacionals fins al punt de superar el nombre de passatgers que han volat a/des de Madrid aquest estiu.
Trànsit aeri internacional a Barcelona i Madrid. Nombre de passatgers
![]() |
Font: Ministeri de Foment, Govern d'Espanya. 2013 |
A nivell estatal sobretot destaca la pèrdua de pes relatiu de Barajas. Ja no és només que Barcelona hagi anat incrementant en nombre de passatgers, sinó que són molts els aeroports regionals que han anat guanyant força els darrers anys. Els viatgers volen vols de porta a porta, trajectes curts, sense escales. I barats -recordem la coincidència temporal de les companyies low cost.
Trànsit aeri nacional a Barcelona i Madrid. Nombre de passatgers
![]() |
Font: Ministeri de Foment, Govern d'Espanya. 2013 |
Barajas ja no és el primer aeroport de l'Estat, l'AVE continua incomplet i totes les radials han fet fallida.
I és que no té cap mena de sentit una xarxa de transports
radial en uns temps en els que el model centralitzat de gestió del territori no
es correspon a les necessitats socials, econòmiques i ambientals del nostre dia
a dia.
Està clar, però, que això no és així per a tothom.
Recordem que, malgrat l’enfortiment i l’empoderament de les regions, persisteix
–i amb quina força- la voluntat recentralitzadora de l’Estat: un voler-ho
controlar tot, unificar-ho, llimar les diferències (tant les desigualtats com
les propietats definitòries dels llocs). Per tant, mentre per a molts un model
radial no té senit, amb els números a la ma, per altres en te més que mai i continuaran
insistint-hi fins a la sacietat. Recordem que, per sobre de tot, les xarxes de
transport es planifiquen i, que per tant, depenen d’una voluntat política –i per
conseqüència, d’una ideologia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada