Mojica Geoconsulting

Quan en acabar la carrera, ja fa uns quants anys, vaig decidir fer el màster en gestió i valoració urbana i immobiliària, tothom em mirava amb aquella cara de "ai, pillina, pillina", em donaven un copet a l'espatlla i em deien que havia escollit un camí ben lucratiu.  Quan els deia que no, que jo no estava a favor de l'especulació immobiliària ni molt menys de les corruptel.les associades, em miraven amb desconfiança. Perquè recordem que les vaques eren grasses en aquella època precisament a base de menjar totxanes i ciment. Ara em miren amb més recel encara. Les vaques pasturen per camps mig erms i jo continuo amb el mateix entusiasme per les ciutats. Però si ara no es construeix, em diuen. És ara quan les ciutats, vistes com a lloc de trobada de persones i de les seves activitats, quan necessiten més que mai que les gestionem adequadament. Es posa en evidència la necessitat d'una regulació de l'espai urbà que integri conceptes i estratègies que...

Últimament estamos asistiendo a la reactivación de la actividad en las oficinas de planificación territorial y urbanística de los ayuntamientos, los partidos políticos y asociaciones de defensa del entorno. Y qué decir de la prensa: El BCN World, el macro centro comercial de Cerdanyola del Vallès, el Outlet de Viladecans, etc.  Todo esto es para reactivar la economía, se dice.  Siguen vigentes representaciones globalizadoras y aceptadas sobre la ciudad como mercado del trabajo, espacio de consumo y producción de la fuerza de trabajo industrial.  Estas representaciones, a demás de identificar sólo aspectos parciales de la naturaleza de la ciudad presentan un profundo riesgo: al no estar basadas en un vínculo fuerte y bidireccional entre la forma espacial y su función, y al remitir a las relaciones tan generales que trascienden el nivel del espacio físico, tienen el peligro de hacer de la ciudad el simple escenario  de las relaciones estructurales -...

Deu anys després de la inauguració del tramvia contemporani de la Regió Metropolitana de Barcelona, l'ajuntament de la ciutat comtal l'ha sentenciat a mort. El projecte de reforma de la Diagonal s'ha posat en marxa, amb les obres d'ampliació de les voreres al tram Francesc Macià- Passeig de Gràcia. D'aquesta manera es perpetua l'aïllament de les dues xarxes de ferrocarril lleuger de la ciutat, ja que i més endavant s'hi volgués incorporar el ferrocarril lleuger s'hauria d'urbanitzar de nou l'avinguda. De fet, el propi Xavier Trias ha declarat recentment que el tramvia no passarà per la Diagonal mentre ell mani.  Els 3,9km que separa les dues xarxes de tramvia, previstos al Pla Director d'Infraestructures del 2001-2010. Font: Generalitat de Catalunya La connexió del TramBaix i del TramBesòs, concebuts inicialment com una xarxa única pensada per connectar els dos extrems de la ciutat entre si i amb els municipis circumdants, seria ...

Como hemos visto anteriormente, la planificación estrategia de la economía es básica para incidir en la evolución, atractividad, productividad, posicionamiento estratégico y sostenibilidad de cualquier ciudad. En consecuencia, la elección de un modelo territorial u otro tiene implicaciones muy diferentes que debemos tener en cuenta por sus efectos (sociales, económicos, políticos, ambientales y culturales) difícilmente reversibles.  El "outlet" La construcción de un centro comercial  centrado en la venta de ropa y accesorios   outlet   situado en las afueras del núcleo urbano actual (concretamente, en Can Alemany) es más que una promoción económica puntual y aislada. Corresponde a la implantación de un  modelo territorial específico y estructurante del territorio que está basado en  la dialéctica ciudad- mercado, priorizando la atractividad y la modernidad. Efectos de la implantación de un outlet Sobre la actividad comercial Ind...

Després d'haver vist els punts forts i febles de la ciutat, és el moment d'establir uns objectius estratègics per al seu desenvolupament econòmic i social. No es pot donar res per fet, ni deixar res a l'atzar, ni molt menys llençar la tovallola. S'han d'aprofitar les oportunitats, cuidar les fortaleses i treballar per transformar les amenaces i debilitats.  Basant-me en les teories de localització per a empreses, així com les economies d’escala i d’aglomeració, plantejo que l’objectiu principal del pla estratègic de Viladecans hauria de ser aconseguir una posició de competitivitat i qualitat de vida superior a l’actual i a la de les ciutats del seu entorn a mig termini.  Es tracta de combinar els models de ciutat mercat de Weber, la ciutat catalitzadora de Braudel, i la ville machine informationalle de Fourquet i Murard.  OBJECTIUS ESTRATÈGICS *Posicionament en el sistema de relacions funcionals amb altres ciutats del seu entorn més proper. Amb Gav...

Amb el nou any arriba el moment de fer balanç del que tenim i del que volem. I en la gestió territorial, com a la vida, és bàsic plantejar-se i replantejar-se els escenaris de futur. Aquest gener he fet la reflexió del context espacial que ara per ara em resulta més proper: Viladecans mitjançant un anàlisi DAFO.  Les principals debilitats del municipi són: -      Elevada congestió de les vies urbanes i manca places aparcament. Això provoca forts increments en la emissió de contaminants atmosfèrics, ja que actualment es circula molta estona per trobar aparcament, generant alhora més congestió viària. -      Estació de ferrocarril localitzada a les afores del municipi, manca  d’espai de càrrega i descàrrega, i x arxa de carrils bici fragmentada. -      Alternatives de transport públic limitada:  xarxa d’autobusos cap a Barcelona (radial) -      Baixa accessibilitat del lito...