Urbanisme en temps de crisi

Quan en acabar la carrera, ja fa uns quants anys, vaig decidir fer el màster en gestió i valoració urbana i immobiliària, tothom em mirava amb aquella cara de "ai, pillina, pillina", em donaven un copet a l'espatlla i em deien que havia escollit un camí ben lucratiu. 

Quan els deia que no, que jo no estava a favor de l'especulació immobiliària ni molt menys de les corruptel.les associades, em miraven amb desconfiança. Perquè recordem que les vaques eren grasses en aquella època precisament a base de menjar totxanes i ciment.

Ara em miren amb més recel encara. Les vaques pasturen per camps mig erms i jo continuo amb el mateix entusiasme per les ciutats. Però si ara no es construeix, em diuen. És ara quan les ciutats, vistes com a lloc de trobada de persones i de les seves activitats, quan necessiten més que mai que les gestionem adequadament.

Es posa en evidència la necessitat d'una regulació de l'espai urbà que integri conceptes i estratègies que s'adaptin a les caractéristiques de cada població i al pas del temps. S'ha de ser molt més contundent en allò que és estratègic, incloent en el planejament la configuració social i econòmica de l'entorn.

Per això, els plans urbanístics han de ser menys descritpius, classificadors i taxatius, i incorporar la reflexió de què es vol ser i què es pot ser. Això hauria d'anar acompanyat de canvis en la fiscalitat per fugir del "curtplacisme" i de l'acaparació de beneficis impositius.