Viladecans: és el moment de canviar

Amb el nou any arriba el moment de fer balanç del que tenim i del que volem. I en la gestió territorial, com a la vida, és bàsic plantejar-se i replantejar-se els escenaris de futur.

Aquest gener he fet la reflexió del context espacial que ara per ara em resulta més proper: Viladecans mitjançant un anàlisi DAFO. 

Les principals debilitats del municipi són:

-     Elevada congestió de les vies urbanes i manca places aparcament. Això provoca forts increments en la emissió de contaminants atmosfèrics, ja que actualment es circula molta estona per trobar aparcament, generant alhora més congestió viària.

-     Estació de ferrocarril localitzada a les afores del municipi, manca d’espai de càrrega i descàrrega, i xarxa de carrils bici fragmentada.

-     Alternatives de transport públic limitada: xarxa d’autobusos cap a Barcelona (radial)

-     Baixa accessibilitat del litoral i dels espais naturals del municipi. Falta superar l’obstacle de la C-31 (amb un pont, per exemple). El camí de les Filipines fins a l’antiga carretera de València està en males condicions. Conseqüentment, es troben dificultats per gaudir dels espais litorals per la manca d’infraestructures bàsiques i serveis.

-     Manca d’autoestima per part de la població. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona indica que els residents de Viladecans se senten poc identificats amb la ciutat com a unitat territorial i simbòlica. Manca sentiment de pertinença al lloc i baixa valoració del municipi. Es tradueix en una minsa participació/implicació ciutadana, tant en les propostes públiques com en l’associacionisme.

-     Fortes diferències socials entre barris.

-     Baix nivell de formació de la població, amb un alt percentatge d’analfabets funcionals. La població amb major nivell de qualificació del municipi ha de desplaçar-se a altres punts de l’Àrea Metropolitana, generant alts nivells de mobilitat laboral i de congestió viària en hores puntes.

-     Només el 30% de la població ocupada censada a Viladecans treballa al municipi. Els preus relativament baixos del sòl ha portat a moltes famílies a establir la seva residència a Viladecans, independentment del seu lloc de treball i convertint el municipi en ciutat dormitori.

-     Baix nivell d’especialització de la força de treball del municipi.

-     Elevat índex d’atur de llarga durada.

-   Teixit comercial poc competitiu. Sector comercial orientat al comerç de proximitat i consum bàsic, amb presencia pràcticament insignificant de productes d’alt valor afegit.

-     Baix nivell d’associacionisme empresarial. Poca cohesió econòmica i capacitat d’actuació conjunta.

-     Fractura digital en la població.

-   Males condicions de l’espai públic (parcs i via pública) en alguns barris, xarxes de subministrament  serveis no actualitzades, parc d’habitatges envellit i certs edificis amb patologies en cobertes, façanes, estructures i instal·lacions.

-   Contaminació del sòl (principalment a la plana litoral, per nitrits, nitrats i sals), baixa qualitat de les aigües, i contaminació atmosfèrica per O₃, CO i NO₂ en el 35% dels registres diaris (segons l’ICQA). Boscos i parcs bruts.

 Amenaces

-     Baixa accessibilitat ferroviària.

-     Contaminació acústica i visual provocada per l’aeroport sobre les zones protegides del litoral i possibles efectes negatius en el seu condicionament i aprofitament econòmic.

-     Desplaçament de part dels impostos (IAE) a municipis veïns. Exemple: Roca dóna feina a molta població de Viladecans però tributa a Gavà. 

-     Forta dependència de l’estructura i cojuntura econòmica externa al municipi (d’empreses i iniciatives alienes a Viladecans).

-     Competència de l’entorn immediat per l’atracció d’activitats econòmiques relacionades amb la proximitat de l’aeroport (logística i hoteleria) i per la captació d’empreses d’alt valor afegit (recerca, noves tecnologies, cultura...).

-     Presència de grans centres comercials i d’oci a Gavà, Sant Boi, Cornellà, L’Hospitalet i Castelldefels; on es poden aconseguir productes i serveis de qualitat que sovint manquen a Viladecans.

-     Crisi econòmica i finançament públic escàs.

-     Creixent fragmentació de les empreses i dels negocis. 

Fortaleses

-     Disponibilitat de sòl industrial

-     Gran quantitat de zones verdes de gran extensió dins del teixit urbà.

-     Equipaments públics de qualitat: teatre-auditori, biblioteca, espai polivalent dissenyat per a l’aprofitament privat i realització de fires comercials.

-     Parc Agrari del Baix Llobregat: espai agrícola protegit que ofereix la possibilitat d’assegurar la producció hortícola de la zona en condicions de qualitat , així com la preservació d’espècies animals i vegetals, l’aprofitament turístic i educatiu de l’espai, la sinèrgia amb les empreses i grups de recerca d’enginyeria agrònoma i biologia, i la qualitat ambiental de l’entorn.

-     Serralada del Garraf (Serra de Miramar i muntanya de Sant Ramon), pulmó verd i espai d’esbarjo de la ciutat.

-     Gran quantitat de ma d’obra qualificada en activitats agrícoles i industrials, principalment provinent de les darreres onades migratòries.

-     Xarxa de fibra òptica a tota la ciutat i servei municipal d’accés a internet.

-     Llarga tradició esportiva amb atletes professionals en atletisme i beisbol.

Oportunitats

-     Accessibilitat a la informació i el coneixement global mitjançant Internet.

-   Posició estratègica privilegiada a prop dels principals eixos de comunicació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
    o   Aeroport: capacitat d’atracció de persones i d’activitats econòmiques: plus per a les empreses que tinguin relacions internacionals de pes o que necessitin viatjar freqüentment.
     o        Connexió directa amb l’autopista i autovia (C-31 i C-32), i proximitat a l’A-2.
     o        Proximitat a Mercaflor, Mercabarna, Port i Zona Franca
    o      Àrea Metropolitana de Barcelona i conurbació del Baix Llobregat sud: gran acumulació de ma d’obra, empreses i iniciatives públiques. Cal comptar amb una elevada proactivitat per aprofitar les tendències de creixement de l’entorn més immediat, de manera que s’aconsegueixi una millora en les característiques pròpies del municipi gràcies als efectes de la sinèrgia, l’aglomeració i les economies d’escala.

- Ofereix una reducció dels costos de transport a les activitats econòmiques que s’hi instal·len, principalment a aquelles que segueixen un model de localització econòmic de difusió centralitzada. També ofereix avantatges comparatius en termes d’economies d’aglomeració de localització per la proximitat d’altres empreses del mateix sector al llarg del Baix Llobregat sud.

-     Establiment de diverses universitats en l’entorn proper. Suposa una sinèrgia positiva el Campus de Castelldefels de la UPC en tant que pot augmentar el nombre de grups de recerca vinculats al món universitari, l’entramat d’empreses privades d’elevat nivell tecnològic i vinculades a les telecomunicacions, l’aeroport i l’agricultura.

El coneixement dels factors interns i externs que configuren les especificitats del territori ens permeten elaborar escenaris de futur coherents, pertinents, importants i transparents. I malgrat la llarga llista de tendències futures restrictives (amenaces i debilitats), són moltes les dinàmiques i expectatives amb possibilitats d'èxit en els que centrar-nos per aconseguir invertir o neutralitzar les dificultats de desenvolupament local.