Passa al contingut principal

Viladecans: és el moment de canviar (II)

Després d'haver vist els punts forts i febles de la ciutat, és el moment d'establir uns objectius estratègics per al seu desenvolupament econòmic i social. No es pot donar res per fet, ni deixar res a l'atzar, ni molt menys llençar la tovallola. S'han d'aprofitar les oportunitats, cuidar les fortaleses i treballar per transformar les amenaces i debilitats. Basant-me en les teories de localització per a empreses, així com les economies d’escala i d’aglomeració, plantejo que l’objectiu principal del pla estratègic de Viladecans hauria de ser aconseguir una posició de competitivitat i qualitat de vida superior a l’actual i a la de les ciutats del seu entorn a mig termini. Es tracta de combinar els models de ciutat mercat de Weber, la ciutat catalitzadora de Braudel, i la ville machine informationalle de Fourquet i Murard. 

OBJECTIUS ESTRATÈGICS

*Posicionament en el sistema de relacions funcionals amb altres ciutats del seu entorn més proper.

  1. Amb Gavà, per enfortir, revaloritzar i recuperar la carretera C-110 i els espais degradats dels voltants.
  2. Política de protecció i valorització dels espais naturals del front litoral conjuntament amb El Prat, Gavà, Castelldefels.
  3. Ciutat satèl·lit de Barcelona. Aprofitar les dinàmiques metropolitanes per al desenvolupament econòmic i social del municipi.
  4. Amb Sant Climent de Llobregat per la seva interdependència espacial.
  5. Garraf- Baix Llobregat- Barcelonès: xarxa protecció i aprofitament dels espais naturals (litoral i interior).

*Definició de l’estratègia econòmica i competitiva.

  1. Augmentar la productivitat del municipi per assegurar el seu funcionament, ja que només assolint una dimensió suficient d’activitat és possible generar recursos suficients per finançar els projectes de ciutat i guanyar autonomia.
  2. Atreure activitats pròpies de la Nova Economia, sostenibles i integrades en l’entorn metropolità i global (tecnologia, logística, educació i cultura).
  3. Convertir la competència de l’entorn en oportunitats de desenvolupament econòmic, cercant la complementarietat i la sinèrgia territorial.
  4. Millorar la qualificació i l’especialització del teixit econòmic de la ciutat, tant de la força de treball com de les activitats econòmiques que s’hi duen a terme.
  5. Promoure les sinèrgies entre sectors econòmics, reduïnt l’atomització i poca cohesió del món empresarial.
  6. Consolidar/reestructurar l’estructura comercial de proximitat. Promoció del comerç local.
  7. Impulsar l’activitat agrícola de Viladecans, en el marc del Parc Agrari del Baix Llobregat, des d’una perspectiva sostenible econòmica i ambientalment.
  8. Valoritzar la tradició esportiva de la ciutat en atletisme i beisbol, ampliant les infraestructures i les activitats econòmiques relacionades.

*Opció en relació a l’estructura i la dinàmica urbana /territorial

  1. Limitar l’expansió espacial del creixement urbà a les activitats econòmiques, en cap cas destinar-la a usos residencials. Aprofitar les reserves de sòl industrial per a descongestionar, reordenar i introduir noves activitats econòmiques a la ciutat, tenint sempre en compte criteris ambientals (indústries soft).
  2. contenció urbana, limitant el creixement de les àrees residencials als espais intersticials del teixit urbà consolidat. Promoure la remodelació i rehabilitació.
  3. promoure l’urbanisme de ciutat compacta i de qualitat, amb un especial èmfasi en els espais públics com a elements de cohesió social i de qualitat de vida.
  4. Assolir i mantenir una xarxa d’espais naturals de qualitat.
  5. Incrementar l’accessibilitat i connectivitat, tant interna com externa, del municipi.
*Posicionament en relació a la cohesió social 
  1. implicar a la població en el projecte de ciutat i en el desenvolupament del municipi, elevant el grau de sentiment de pertinença al lloc.
  2. homogeneïtzació de la qualitat de vida, dissipant les grans diferències actuals entre barris.
  3. projectes educatius i de formació continuada per millorar la qualificació i especialització de la força de treball de la ciutat, així com el grau de civisme dels ciutadans, la qualitat de vida del municipi i la percepció endògena i exògena.
  4. democratitzar l’accés a les TIC
  5. promoure l’associacionisme

*Increment grau accessibilitat i transparència de l’administració local


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aportant llum sobre Ca n'Alemany (1)

"Viladecans inaugurarà el 2016 un dels   outlets   més grans, amb unes 150 botigues de primeres marques. Serà similar a La Roca Village de la Roca del Vallès i on es vendrà roba de primeres marques nacionals i internacionals de la temporada passada. L'empresa Neinver, que és la segona operadora europea d'outlets   i que té la seva seu a Madrid, ha comprat uns terrenys de 75.000 metres quadrats a la zona de Ca n'Alemany, just al costat dels terrenys adquirits per Desigual, on l'empresa de moda catalana construirà el seu centre logístic per a tot Europa". Compleix la llei d'ordenació dels equipaments comercials*? Hem de tenir en compte que, segons estableix l'article 121.1 de l'Estatut d'autonomia, la Generalitat de Catalunya te competència en matèria de comerç. Això significa que, entre d’altres qüestions, és l’encarregada de la classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials, de la regulació dels requisit...

Hotel La Rocinha

Ha empezado la cuenta atrás para el próximo Mundial de Fútbol, que ya hace meses que se ha materializado como una gran oportunidad de desarrollo económico multiescalar para Brasil.  La reactivación del sector secundario, con la construcción de nuevas infraestructuras, y el reposicionamiento del país en el mapa turístico son los dos grandes tótems que el evento deportivo van a instalarse en el Brasil de la próxima década. Nadie quiere quedarse al margen del torbellino económico que supone el Mundial por cualquier país. A falta de hoteles - la NBC asegura que dos de cada tres turistas con entrada para los partidos se van a quedar sin cama- en barrios como el de Rocinha se ofrece alojamiento por 11 euros la noche. Esta favela, con excelentes vistas a la bahía desde su acantilado, está a menos de un kilómetro de los hoteles de lujo en los que se alojarán los jugadores.  Eso sí, a pesar de las operaciones de "saneamiento" de los últimos dos años y la erradicación de los...

Un crit per la igualtat territorial

Avui és notícia que el Consorci Viari de la Catalunya Central ha anunciat que iniciarà un estudi per demostrar a la Generalitat la necessitat de connectar Manresa amb Lleida (La Vanguardia, 05/09/2013). I és que es triga el mateix en fer aquest trajecte en tren (línia convencional, rodalies) que en anar de Lleida a Madrid (en AVE). Per entendre aquests desequilibris en termes d’accessibilitat ens hem de remetre a mitjans del segle XIX, quan es va començar a construir la xarxa ferroviària espanyola. El contexto político de cada país determinó el timing del desarrollo ferroviario. La coincidencia temporal del boom ferroviario con el nacimiento del primer Estado liberal centralizado en España, es un elemento importante a tener en cuenta ya que determinó el proceso y la forma del desarrollo del ferrocarril en España. Bajo los auspicios de la ley del ferrocarril de 1855 se diseñó una red que pretendía fraguar la unidad nacional a la vez que diluía las profundas desigualdades reg...