Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta equipaments

Un planeamiento volátil

Últimament estamos asistiendo a la reactivación de la actividad en las oficinas de planificación territorial y urbanística de los ayuntamientos, los partidos políticos y asociaciones de defensa del entorno. Y qué decir de la prensa: El BCN World, el macro centro comercial de Cerdanyola del Vallès, el Outlet de Viladecans, etc.  Todo esto es para reactivar la economía, se dice.  Siguen vigentes representaciones globalizadoras y aceptadas sobre la ciudad como mercado del trabajo, espacio de consumo y producción de la fuerza de trabajo industrial.  Estas representaciones, a demás de identificar sólo aspectos parciales de la naturaleza de la ciudad presentan un profundo riesgo: al no estar basadas en un vínculo fuerte y bidireccional entre la forma espacial y su función, y al remitir a las relaciones tan generales que trascienden el nivel del espacio físico, tienen el peligro de hacer de la ciudad el simple escenario  de las relaciones estructurales -...

La mort del tramvia a Barcelona

Deu anys després de la inauguració del tramvia contemporani de la Regió Metropolitana de Barcelona, l'ajuntament de la ciutat comtal l'ha sentenciat a mort. El projecte de reforma de la Diagonal s'ha posat en marxa, amb les obres d'ampliació de les voreres al tram Francesc Macià- Passeig de Gràcia. D'aquesta manera es perpetua l'aïllament de les dues xarxes de ferrocarril lleuger de la ciutat, ja que i més endavant s'hi volgués incorporar el ferrocarril lleuger s'hauria d'urbanitzar de nou l'avinguda. De fet, el propi Xavier Trias ha declarat recentment que el tramvia no passarà per la Diagonal mentre ell mani.  Els 3,9km que separa les dues xarxes de tramvia, previstos al Pla Director d'Infraestructures del 2001-2010. Font: Generalitat de Catalunya La connexió del TramBaix i del TramBesòs, concebuts inicialment com una xarxa única pensada per connectar els dos extrems de la ciutat entre si i amb els municipis circumdants, seria ...

La canòpia urbana

El projecte guanyador de les Glòries, de mans de l'arquitecta Ana Coello, converteix la plaça en un espai naturalitzat. Així, es consolida el procés de renovació i revaloració de Barcelona, deixant de banda la tònica tradicional de donar l'esquena als espais degradats i oblidats per incorporar-los a la ciutat. 

Viladecans: és el moment de canviar (II)

Després d'haver vist els punts forts i febles de la ciutat, és el moment d'establir uns objectius estratègics per al seu desenvolupament econòmic i social. No es pot donar res per fet, ni deixar res a l'atzar, ni molt menys llençar la tovallola. S'han d'aprofitar les oportunitats, cuidar les fortaleses i treballar per transformar les amenaces i debilitats.  Basant-me en les teories de localització per a empreses, així com les economies d’escala i d’aglomeració, plantejo que l’objectiu principal del pla estratègic de Viladecans hauria de ser aconseguir una posició de competitivitat i qualitat de vida superior a l’actual i a la de les ciutats del seu entorn a mig termini.  Es tracta de combinar els models de ciutat mercat de Weber, la ciutat catalitzadora de Braudel, i la ville machine informationalle de Fourquet i Murard.  OBJECTIUS ESTRATÈGICS *Posicionament en el sistema de relacions funcionals amb altres ciutats del seu entorn més proper. Amb Gav...

Radialitat anacrònica

Ahir diumenge llegia al diari ARA: “L'Espanya radial ha col·lapsat. Just quan el debat sobre el futur de Catalunya està més viu que mai, les tres infraestructures més representatives d'aquesta concepció d'estat radial mostren símptomes d'esgotament, ineficiència i, en un dels casos, directament de fallida”. Als gràfics següents veiem com Barajas ja no és el principal aeroport de l'Estat. En els darrers vuit anys, Barcelona ha anat escalant posicions i atraient cada vegada un percentatge major de vols internacionals fins al punt de superar el nombre de passatgers que han volat  a/des de Madrid aquest estiu.   Trànsit aeri internacional a Barcelona i Madrid. Nombre de passatgers Font: Ministeri de Foment, Govern d'Espanya. 2013  A nivell estatal sobretot destaca la pèrdua de pes relatiu de Barajas. Ja no és només que Barcelona hagi anat incrementant en nombre de passatgers, sinó que són molts els aeroports regionals que han anat guanyant for...

Aportant llum sobre Ca N'Alemany (II)

Per sorpresa meva, revisant la cartografia del planejament urbanístic de Viladecans, he vist que el sector d'actuació corresponent al pla parcial urbanístic de Ca N'Alemany està classificat com a sòl urbà consolidat.  Als que coneixeu la zona, aquesta informació us sobtarà tant com a mi. I als que no, només cal que mireu la fotografia aèria següent.  Hi veieu el mateix que jo? Una zona urbana consolidada és aquella que es composa per espais aptes per a l'edificació, segons la seva qualificació urbanística, i que compleixi els següents requisits:  que estigui urbanitzada. Per tant, ha de disposar d'una xarxa prou consolidada com per permetre la connectivitat de la zona amb la trama viària municipal, d'una xarxa d'abastiment d'aigua i clavegueram, i subministrament elèctric.  que sigui limítrof amb una via amb enllumenat públic i que estigui íntegrament pavimentada.  que tinguin les alineacions i rasants senyalats, sense que sigui...

Aportant llum sobre Ca n'Alemany (1)

"Viladecans inaugurarà el 2016 un dels   outlets   més grans, amb unes 150 botigues de primeres marques. Serà similar a La Roca Village de la Roca del Vallès i on es vendrà roba de primeres marques nacionals i internacionals de la temporada passada. L'empresa Neinver, que és la segona operadora europea d'outlets   i que té la seva seu a Madrid, ha comprat uns terrenys de 75.000 metres quadrats a la zona de Ca n'Alemany, just al costat dels terrenys adquirits per Desigual, on l'empresa de moda catalana construirà el seu centre logístic per a tot Europa". Compleix la llei d'ordenació dels equipaments comercials*? Hem de tenir en compte que, segons estableix l'article 121.1 de l'Estatut d'autonomia, la Generalitat de Catalunya te competència en matèria de comerç. Això significa que, entre d’altres qüestions, és l’encarregada de la classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials, de la regulació dels requisit...