Passa al contingut principal

Aportant llum sobre Ca N'Alemany (II)


Per sorpresa meva, revisant la cartografia del planejament urbanístic de Viladecans, he vist que el sector d'actuació corresponent al pla parcial urbanístic de Ca N'Alemany està classificat com a sòl urbà consolidat. 
Als que coneixeu la zona, aquesta informació us sobtarà tant com a mi. I als que no, només cal que mireu la fotografia aèria següent. 

Hi veieu el mateix que jo?





Una zona urbana consolidada és aquella que es composa per espais aptes per a l'edificació, segons la seva qualificació urbanística, i que compleixi els següents requisits: 
  • que estigui urbanitzada. Per tant, ha de disposar d'una xarxa prou consolidada com per permetre la connectivitat de la zona amb la trama viària municipal, d'una xarxa d'abastiment d'aigua i clavegueram, i subministrament elèctric. 
  • que sigui limítrof amb una via amb enllumenat públic i que estigui íntegrament pavimentada. 
  • que tinguin les alineacions i rasants senyalats, sense que sigui necessari cedir terrenys per aquesta finalitat quan es vagin a edificar. Per tant, els carrers que contindrà aquesta zona d'actuació han d'estar fets.
Per tant, no podem dir que el projecte d'outlet incompleixi la la llei d'ordenació dels equipaments comercials catalana per ubicar-se en una zona urbana no consolidada. 

Cal destacar, però, que aquest àmbit d'actuació coincideix amb el límit sud del sòl classificat com a urbà. A partir d'aquest punt comença el Parc Agrari del Delta del Llobregat i, per tant, el sòl no urbanitzable - rústic protegit de valor agrícola. Hi trobeu massa diferència entre un lloc i l'altre, malgrat tenir diferent classificació urbana i que un està protegit legalment per les seves qualitats biològiques? Per a mi són idèntics: feta la llei, feta la trampa. 



Ara bé, dins de l'àrea d'actuació de Ca N'Alemany trobem dos tipus de qualificació del sòl, a part de les zones viàries i zones verdes: zona industrial (A1) i equipaments comunitaris i dotacions (SE). Així que de nou, insistir en que que els establiments comercials es poden implantar únicament als àmbits on el planejament urbanístic vigent admet l'ús comercial.


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Aportant llum sobre Ca n'Alemany (1)

"Viladecans inaugurarà el 2016 un dels   outlets   més grans, amb unes 150 botigues de primeres marques. Serà similar a La Roca Village de la Roca del Vallès i on es vendrà roba de primeres marques nacionals i internacionals de la temporada passada. L'empresa Neinver, que és la segona operadora europea d'outlets   i que té la seva seu a Madrid, ha comprat uns terrenys de 75.000 metres quadrats a la zona de Ca n'Alemany, just al costat dels terrenys adquirits per Desigual, on l'empresa de moda catalana construirà el seu centre logístic per a tot Europa". Compleix la llei d'ordenació dels equipaments comercials*? Hem de tenir en compte que, segons estableix l'article 121.1 de l'Estatut d'autonomia, la Generalitat de Catalunya te competència en matèria de comerç. Això significa que, entre d’altres qüestions, és l’encarregada de la classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials, de la regulació dels requisit...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Un crit per la igualtat territorial

Avui és notícia que el Consorci Viari de la Catalunya Central ha anunciat que iniciarà un estudi per demostrar a la Generalitat la necessitat de connectar Manresa amb Lleida (La Vanguardia, 05/09/2013). I és que es triga el mateix en fer aquest trajecte en tren (línia convencional, rodalies) que en anar de Lleida a Madrid (en AVE). Per entendre aquests desequilibris en termes d’accessibilitat ens hem de remetre a mitjans del segle XIX, quan es va començar a construir la xarxa ferroviària espanyola. El contexto político de cada país determinó el timing del desarrollo ferroviario. La coincidencia temporal del boom ferroviario con el nacimiento del primer Estado liberal centralizado en España, es un elemento importante a tener en cuenta ya que determinó el proceso y la forma del desarrollo del ferrocarril en España. Bajo los auspicios de la ley del ferrocarril de 1855 se diseñó una red que pretendía fraguar la unidad nacional a la vez que diluía las profundas desigualdades reg...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Claves para el desarrollo económico

Desde mi punto de vista, los planes de desarrollo económico local (LED) tienen que basarse en el desarrollo endógeno . Para ello es imprescindible una base sólida y de calidad que pase por un gobierno relacional, una alta calidad de vida y unas infraestructuras adecuadas al contexto. Sin una inversión previa en infraestructuras urbanas y de accesibilidad (física y virtual) de calidad no tiene sentido el gran esfuerzo que supone crear instrumentos de soporte a la creación y consolidación de empresas, o de marketing, por ejemplo, ya que no habrá suficientes condiciones de atractividad para las empresas –ni para las exógenas, que no tendrán motivos para establecerse en ese punto, ni para las endógenas que verán dificultadas sus expectativas de desarrollo y preferirán ubicarse en otro lugar. Teniendo en cuenta que la ciudad debe ser para los ciudadanos, asegurar un alto nivel de calidad de vida es básico para que cualquier urbe funcione. Par ello se debe invertir en educación y ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació