Passa al contingut principal

La mort del tramvia a Barcelona


Deu anys després de la inauguració del tramvia contemporani de la Regió Metropolitana de Barcelona, l'ajuntament de la ciutat comtal l'ha sentenciat a mort. El projecte de reforma de la Diagonal s'ha posat en marxa, amb les obres d'ampliació de les voreres al tram Francesc Macià- Passeig de Gràcia. D'aquesta manera es perpetua l'aïllament de les dues xarxes de ferrocarril lleuger de la ciutat, ja que i més endavant s'hi volgués incorporar el ferrocarril lleuger s'hauria d'urbanitzar de nou l'avinguda. De fet, el propi Xavier Trias ha declarat recentment que el tramvia no passarà per la Diagonal mentre ell mani. 

Els 3,9km que separa les dues xarxes de tramvia, previstos al Pla Director d'Infraestructures del 2001-2010. Font: Generalitat de Catalunya

La connexió del TramBaix i del TramBesòs, concebuts inicialment com una xarxa única pensada per connectar els dos extrems de la ciutat entre si i amb els municipis circumdants, seria molt beneficiosa per la mobilitat. 
La unió dels 29km de tramvia existents permetria passar dels 23 milions de viatges/any a 50 milions de viatges/any, dels quals un 9,2% provindrien del transport privat. D'aquesta manera, es reduiria notablement la congestió viària en aquest important eix viari de la ciutat i incrementaria la qualitat atmosfèrica de la zona. 
Completar la xarxa tramviària permetria ampliar l'espai per als peatons i incrementar la connectivitat en transport públic de gran part de la ciutat, en tant que trencaria la radialitat de la xarxa de metro mitjançant l'intermodalitat. La construcció del tram Francesc Macià- Glòries permetria la connexió amb els Ferrocarrils de la Generalitat (Provença), metro L3 i L5 a Diagonal, L5 a Verdaguer, L2 a Monumental i L1 a Glòries. 

Dades del 2013. Font: ATM

A més, el cost de fer 3,9km nous seria baix per la col.laboració pública-privada i incrementaria notablement la seva rendibilitat socioeconòmica, que actualment és del 13% (11,9% en el cas del TramBaix i 0,2% en el cas del TramBesòs). Tal com diu el Pla Director d'Infraestructures 2011- 2020 de la Generalitat de Catalunya "el principal problema és l'existència de dues xarxes disjuntes que no permeten compartir recursos entre elles".

L'Ajuntament proposa la connexió tramviària per altres carrers de la ciutat, malgrat això impliqui un increment important dels costos de construcció, de temps i de distància dels trajectes. A més, defensa l'ús del bus com a alternativa per anar de punta a punta de la Diagonal. Però malgrat la reestructuració de la xarxa d'autobusos urbans, aquests no tenen capacitat suficient per absorbir tot el trànsit de l'avinguda. Actualment hi ha un excés de línies que provoca un efecte acordió que provoca retencions i les converteix en poc operatives.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Claves para el desarrollo económico

Desde mi punto de vista, los planes de desarrollo económico local (LED) tienen que basarse en el desarrollo endógeno . Para ello es imprescindible una base sólida y de calidad que pase por un gobierno relacional, una alta calidad de vida y unas infraestructuras adecuadas al contexto. Sin una inversión previa en infraestructuras urbanas y de accesibilidad (física y virtual) de calidad no tiene sentido el gran esfuerzo que supone crear instrumentos de soporte a la creación y consolidación de empresas, o de marketing, por ejemplo, ya que no habrá suficientes condiciones de atractividad para las empresas –ni para las exógenas, que no tendrán motivos para establecerse en ese punto, ni para las endógenas que verán dificultadas sus expectativas de desarrollo y preferirán ubicarse en otro lugar. Teniendo en cuenta que la ciudad debe ser para los ciudadanos, asegurar un alto nivel de calidad de vida es básico para que cualquier urbe funcione. Par ello se debe invertir en educación y